Versión catalana del poema anterior...
a partir de traducción inglesa de 1842
[post nº 111]

Ella no coneixia la constant passió
pels seus ulls inspirada en la meva anima,
ni l'angúnia que havia nascut dins el meu cor.
Jo hauria pagat amb la vida
per aquesta visita que em buscava
però que no podia acostar-se a l'amant,
tot inundat de llàgrimes i consumit d'amor.
Amb temor dels espies, va venir
fins a mi amb passos apressats,
adornat el seu coll, no per joiells,
sinó sols per la gràcia i la bellesa.
Li vaig passar a la mà la meva copa,
i el vi que l'emplenava
es va ruboritzar de gelosia
per la fragància dels seus llavis
i l'esclat de les seves dents.
Beguérem fins que les parpelles
se li rendiren sota els afalacs
de la somnolència, i la força
del purpuri licor
la subjugà a la meva voluntat.
Desitjava donar-li
com a coixí la meva galta,
però era massa petita,
i ella va dir: Són els teus braços
per a mi el millor dels coixins.
Passà la nit en un asil segur,
on cap temença no la va escometre,
i jo la vaig passar patint de set
d'assaborir els seus llavis, pero vaig abstenir-me'n.
Quan ella s'acostà, tan bella com la lluna,
la lluna plena va quedar esborrada,
i tot l'horitzó es tornà fosc
a causa de l'enveja:
romania la nit perplexa, no sabent
per on la lluna s'alçaria,
i és que no sabia que jo
havia estret la lluna entre els meus braços.


______
Versión de M. Villangómez Llobet (1986), basada en la traducción inglesa de William MacGuckin de Slane (1842), ésta hecha directamente del árabe.